Antiga tradició



L’entrada d’avui es una entrada un tant especial, una entrada curiosa d’un ofici, d’una tasca en desaparició, al nostre municipi encara podem gaudir de tenir un ramader disposat a treure a pasturar a diari el bestiar, aquest petit ramat d’unes cinc-centes ovelles ripolleses pasturen pels voltants de Montornès recorrent les nostres contrades i les de municipis veïns com Vilanova i la Roca.



La lenta però eficaç millora de la qualitat del riu es fa patent quan podem observar que els propis animals gaudeixen de l'aigua del Mogent per fer un glop.


 A tocar de la riera de Vallromanes es el punt ideal per creuar el riu Mogent.



En José i el seu fidel company s’encarreguen de conduir el ramat des de el lloc on pernocten els animals fins les pastures del camps de la Roca del Vallès i una mica mes enllà. Pel mati i tot seguint el curs del riu en sentit ascendent per després quan comença a caure la llum de la tarda tornar cap al tancat on passaran la nit que es troba al costat mateix del camí del riu a tocar del pont nou que va cap a Montornès Nord.





La relació entre les garsetes i les ovelles es comprensible ja que aquests ocells aprofiten per capturar algun insecte que pugui quedar al descobert per el mateix fet de la pastura de les ovelles





La feina del gos d'atura es crucial per que el ramat continuï junt i a les ordres d'en José la tasca de la pastura resulta mes "còmoda" per al ramader, es de vital importància que el gos sigui fidel i sàpiga en tot moment conduir el ramat sense prendre mal ni ell ni el bestiar.





El moltó que dur l'esquella no es menys important, es precisament el que realment guia el grup i ajuda al ramader a la fàcil localització del mateix, una bestia amb una alçada per sobre del ramat facilita que els animals vagin seguint el sò particular de l'esquella.





Quan veiem el ramat a una planúria des de una posició alta ens adonem de la magnitud d'aquest "petit" ramat.



Per últim vull agrair la col·laboració d'en José que s'ha prestat amablement a aquest reportatge deixant-me acompanyar-lo durant varies jornades, per a mi ha sigut una bonica experiència tant fotogràfica com humana així que només puc dir GRACIAS JOSÉ!!! i agrair també a vosaltres seguidors i visitants d'aquest blog per invertir uns minuts en veure les imatges que us presento aquí GRACIES A TOTS!!!