Coses de la primavera, i es que es normal que en aquestes epoques de l'any plogui i faci sol, i aquest fet fà que es produeixin els arcs de sant Martí, i l'altre dia ens va visitar un de molt maco amb neixement cap al bellmig del poble amb un segon arc mes dèbil sortint desde l'esglesia, donada la espontaneitat del fet la fotografia es va pendre desde el meu domicili ja que aquestes coses tan
de sobte apareixen com que desapareixen i havia d'aprofitar el moment de
l'aparició.
El text a continuació ha estat extret de: sapiens.cat
Per què l'arc de Sant Martí rep aquest nom?
A la Bíblia
només es diu que l’arc de Sant Martí és el símbol que disposà Déu
després del diluvi com a aliança entre ell i la humanitat. Sant Martí?
Coses de la literatura popular. El mite diu que va fer una juguesca amb
el diable per veure qui dels dos feia un arc més bonic i gran. Sant
Martí el va fer de vidre, de set colors brillants. El dimoni el va fer
més petit, més a poc a poc i de colors més difusos; a més, el va fer de
gel, que es va desfer mentre se’l miraven. D’aquesta manera el relat
incorpora l’aparició, molt freqüent, del que es coneix com a “arc
secundari”. Aquesta llegenda sembla que fou recollida a la primeria de
principis del segle XX a l’àrea de l’Empordà. A Tortosa se’n va recollir
una altra que no ha merescut tanta divulgació. Esquemàticament, diu que
quan els homes fan bondat, els angelets ho celebren tirant-se flors amb
una fona. Un dia es van animar més del compte i van fer servir
taronges, un sarau que va acabar en trencadissa d’estels. 'Nostre Sinyó'
va enviar llavors Sant Martí a posar ordre. El camí que fan les flors
disparades pels àngels es coneix des d’aquell episodi com a 'arc de Sant
Martí'.
Per què Sant Martí?
Perquè aquest sant sempre se l’ha presentat com un personatge valerós i
decidit, defensor de l’ortodòxia catòlica. Ens trobem, en qualsevol cas,
davant d’un típic cas de substitució d’antigues interpretacions
paganes, ja que altres llengües encara conserven noms que el relacionen
amb el mite de l’arc que beu l’aigua de la terra (en romanx es diu 'arco
bevondo') o amb la naturalesa identificada amb una vella o bruixa
('arco da vella', en gallec).
A banda de l’àmbit catalanoparlant, l’arc es relaciona amb Sant Martí a
àmplies zones d’Occitània, entre les quals, hi ha la Vall d’Aran. Als
Països Catalans, el nom presenta diverses variants: 'pont de Sant Martí'
a Andorra, l’Alt Urgell i el nord del Berguedà i el Ripollès; 'ratlla
de Sant Martí' és com es diu tradicionalment en llocs tan distants entre
si com les Terres de l’Ebre i el Priorat, el Garraf, la Safor, la
Marina Alta i Eivissa. A la Ribagorça, per influència de l’aragonès, es
coneix com a 'arc de Sant Joan'. Totes aquestes denominacions,
tanmateix, han reculat en major o menor mesura per efecte de la
uniformització lingüística.
