Un cop més enguany i com es habitual en aquesta data tan especial per als catalans s'ha fet a la plaça de l'ajuntament l'ofrena floral a la bandera per part d'associacions i entitats i l'alcalde ha fet la lectura del manifest de la diada. Per part de la cobla foment de Montgrí, membres de la societat coral la Lira i de l'esbart dansaire de Montornes amb cants i balls tradicionals de la nostra terra s'han encarregat d'amenitzar l'event, amb obres com els segadors o Maria de les trenes i puntaire, El meu Montornes o la sardana de la remençada, per altra banda Anna Boné ha interpretat un ball d'homenatge amb una barreja de dança tradicional i contemporánea.
Celebrem de nou la Diada de l’11 de setembre a Montornès, com es fa arreu de Catalunya. Com és tradició, avui reivindiquem junts les nostres llibertats, les nostres institucions i el nostre autogovern, que és tot allò que ens uneix com a catalans i catalanes per damunt de les lògiques diferències pròpies d’una societat diversa i democràtica. Som un país plural i hem de preservar aquesta pluralitat com un tresor. Amb la mateixa energia que defensem el dret a decidir quina societat volem, hem de defensar la diversitat de Catalunya.
Volem que la Diada, i la senyera, segueixin sent els símbols d’aquesta unitat civil que les nostres institucions han d’afavorir amb cura i tenacitat. Com a tots els pobles i ciutats de Catalunya, també a Montornès ho celebrem amb la presència de nombroses entitats del municipi, representatives d’aquesta diversitat i de la riquesa social i cultural, que ens caracteritza i ens dona força.
Reivindiquem la Catalunya d’un sol poble, on tothom que hi viu i hi treballa, independentment dels seus sentiments nacionals, pugui desenvolupar el seu projecte de vida, exigir els seus drets socials i contribuir democràticament al desenvolupament nacional. S’ha de generar un sentiment transversal que faci país, que relligui territoris i que integri els nouvinguts. Catalunya s’ha de pensar, defensar i construir sencera, sense exclusions.
El context polític actual, enormement complex i ple d’incerteses, tanmateix, fa que aquesta sigui una Diada inusual. El moment requereix molta intel·ligència i encert, i actuar amb molta responsabilitat per no decebre les expectatives i les necessitats de la ciutadania.
Refermem un cop més la nostra solidaritat amb els representants polítics i socials empresonats, i demanem un cop més la seva llibertat. Som a les portes d’una sentència, la del Tribunal Suprem pel judici de l’1 d’octubre i dels fets del 20 de setembre de 2017, que sens dubte condicionarà de forma important la situació política de Catalunya en els pròxims mesos.
Enfront de la judicialització d’un conflicte que és de naturalesa política, defensem que, ara més que mai, cal una resposta política que se sustenti en els grans consensos de la societat catalana i que, per tant, inclogui la màxima transversalitat possible de forces polítiques i socials. Una resposta que, lluny d’incitar a la divisió i a la confrontació dins la societat catalana, generi cohesió. Una resposta que, al mateix temps, contribueixi a l’estabilitat política que el país necessita per avançar cap a una major Igualtat i un major benestar de les de les classes populars.
Fa massa temps que Catalunya viu instal·lada en la inestabilitat. Venim d’una dècada perduda on les polítiques d’austeritat no han parat d’agreujar les desigualtats socials i territorials. Tenim al damunt nous reptes, com l’emergència climàtica o la precarietat laboral, i no podem seguir amb l’actual situació de desgovern.
Cal un govern estable i de progrés a Espanya, que dialogui amb Catalunya i reconegui la plurinacionalitat de l’Estat. I cal un govern de la Generalitat que sigui capaç d’aprovar uns Pressupostos i que actuï amb urgència davant els greus problemes socials i ambientals que ha d’afrontar urgentment el país. La ciutadania està esperant.
Cal fer avançar Catalunya i construir així un país feminista, amb justícia social i ambiental i on els nostres drets i llibertats no siguin mai més vulnerats. La política catalana no pot quedar-se en l’esfera dels gestos, els símbols, i els argumentaris auto justificatius d’un relat.
Cal obrir noves perspectives per a la majoria social treballadora d’aquest país, que ha continuat amb les mobilitzacions en defensa de la democràcia i la llibertat, de les pensions públiques, en contra de la precarietat laboral, o a favor de la igualtat i dels drets de les dones.
Aquest any commemorem 40 anys d’ajuntaments democràtics. Però és precisament des dels ajuntaments que sempre hem estat al costat de la ciutadania, a la primera línia d’atenció i resolució de qualsevol de les seves demandes i al costat de la democràcia, construint pobles, ciutats i comunitats cohesionades.
Cal també enfortir les aliances democràtiques que prefiguren un futur on recuperar i consolidar drets socials, ambientals, i democràtics, en contrast amb el que succeeix avui a Europa i al món: l’avenç de la dreta extrema, de les retallades de drets, de la insolidaritat i la xenofòbia, del nacionalisme excloent.
Com cada 11 de Setembre, expressem la nostra solidaritat amb la resta de pobles del mon que també lluiten per la seva llibertat, amb especial atenció al poble sahrauí, kurd i palestí entre d’altres, i tenim un record singular per Xile, pel President Salvador Allende, assassinat pel feixisme en aquesta data de 1973.
Fem de la senyera el símbol de la unitat, fem del nostre himne un cant a la confiança, i fem de la nostra Diada un gest inequívoc de compromís cívic i democràtic.
Visca Catalunya!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada